L’ÈXIT CINEMATOGRÀFIC D’A3 I T5 DAVANT EL FRACÀS DE TVE I TV3

El cinema espanyol passa per una temporada força curiosa. Davant de grans èxits comercials del cinema espanyol com LA ISLA MINIMAPALMERAS EN LA NIEVE o CIEN AÑOS DE PERDÓN, sempre hi ha la participació i els diners d’una de les dues televisions privades. Aquestes, ja que estan obligades a invertir una part dels seus ingressos publicitaris, que són molts, en l’adquisició i producció de cinema europeu, ho van veure clar i aquesta obligació, l’han convertida en un negoci favorable i rendible. Així varen crear uns bons departaments de producció cinematogràfica, destinats a que escollissin els millors projectes que els presentaven les productores independents. Elles desenvolupen i inverteixen el necessari en la producció però on realment són fortes és en la promoció a l’hora de llançar publicitàriament les estrenes. No estalvien esforços en anunciar amb temps, contundència i contínuament, tres aspectes importants per a qualsevol pel·lícula. El seu títol, la data d’estrena i el lloc on es podrà veure, que serà als cinemes. Mesos abans ja treballen sobre aquests paràmetres insistentment i els resultats són evidents. Les seves pel·lícules tenen normalment èxit de públic i de recaptació. No hi ha cap altra fórmula i a més a més, està inventada ja fa molts anys.
Per contra, les televisions públiques també tenen aquesta obligació d’inversió i de fet, fa molts anys que han participat en la producció de pel·lícules però malgrat tot el temps transcorregut, les produccions en què participen, tret d’excepcions que confirmarien la regla, les seves obres tenen molt poc recorregut comercial i de públic i, en tot cas, aconsegueixen alguns premis dins les acadèmies de cada país. I a partir d’aquí, para de comptar.
I perquè passa això? Doncs és tan senzill com veure que fan tot el contrari que les televisions privades. Anuncien la participació en una pel·lícula només des del prisma de suport a la producció pròpia: “Televisió de Catalunya amb el cinema català”. Una promoció que no va dirigida a la pel·lícula sinó a l’auto promoció de la cadena. No són clars en anunciar el títol de la pel·lícula – mai se sap si és una producció d’un telefilm, una sèrie o una pel·lícula -fan una campanyeta que no allarga més de 4 o 5 dies i, sobretot, confonen al públic que no sap on ho podrà veure. Davant la claredat de les privades ens trobem amb la confusió de les públiques.
Si a nivell d’ Espanya aquesta situació té poca importància perquè, al cap i a la fi, tot és cinema espanyol, en l’àmbit català en té molta, ja que difícilment el cinema fet a Catalunya sortirà més enllà de les nostres fronteres i, si no arriba ni als cinemes catalans, el fracàs i la defunció de la pel·lícula s’anuncia abans de la seva estrena. Tant costaria que la televisió pública copiés les coses bones de les privades? Malauradament sí que han copiat massa vegades les seves teleporqueries.

 

8.6.2016