44.- UNA D’INDIS. El Festival de cine de Locarno

29-7-16

 

El mes d’agost ens porta una dels festivals de cinema més bonics del mon, el Festival del film Locarno, que, per la qualitat de la petita ciutat suïssa al marge del llac Maggiore, per la seva organització, per la selecció de les pel·lícules – sempre visionari i contracorrent – i per tenir l’espai de cinema més curiós i espectacular del mon: la Piazza Grande, el converteix en punt de trobada internacional dels amants del cinema independent.

Cada nit l’organització disposa de més de 8.000 localitats per fer una projecció a l’aire lliure, al mig de la plaça central de la ciutat, on es presenten – fora de concurs – les principals novetats cinematogràfiques del mon.

El festival es va inaugurar l’any 1946 i enguany arriba a la seva 69ena edició.

El jurat es forma sempre de professionals de la cinematografia – principalment directors – destacats dins el món independent ja que la selecció de títols del Concorsso Internazionale sempre son propostes agosarades. Enguany el president del jurat és el director mexicà Arturo Ripstein (La perdición de los hombres, 2000) a qui acompanyen noms coneguts de gairebé la resta de continents del mon.

17 son els titols que competiran a aquesta secció principal: Brooks, Meadows and Lovely Faces, de Yousry Nasrallah, Bangkok Nites, de Katsuya Tomita, Corrspondências, de Rita Azevedo Gomes – de qui varem poder veure fa pocs dies La venganza de una mujer -, By the Time It Gets Dark, de Anocha Suwichakornpong, Der Traumhafte Weg, de Angela Schanelec, Godless, de Ralitza Petrova, Hermia & Helena, de Matías Piñeiro, Scarred Hearts, de Radu Jude, Jeunesse, de Julien Samani, Wet Woman in the Wind, de Akihiko Shiota, La idea de un lago, de Milagros Mumenthaler, La prunelle de mes yeux, de Axelle Ropert, Marija, de Michael Koch, Mister Universo, de Tizza Covi, Rainer Frimmel, O Ornitólogo, de João Pedro Rodrigues, The Last Family, de Jan Matuszynski, Glory, de Kristina Grozeva, Petar Valchanov.

Aquesta selecció és extremadament variada tot i que destaca una bona part de producció europea, des de Portugal a Bulgària. El seu director artístic Carlo Chatrian va explicar que la selecció estava pensada per fer un record als dos grans directors morts recentment Michael Cimino i Abbas Kiarostami.

Si algú es vol perdre a l’agost per Suïssa, que posi en la seva agenda una petita estada a Locarno i, si pot ser, durant aquest extraordinari festival, que és obert a tots els visitants.

 

29.7.2016