UNA D’INDIS num 46.- UNA ESPERANÇA PEL CINEMA (al menys a Catalunya)

Per la raons que siguin, els darrers governs de la Generalitat no s’han distingit per analitzar i trobar solucions a la recurrent i ja històrica crisi del cinema.

Potser ha estat tema de pressupost, cada anys més exigu pel departament de cultura, potser perquè no s’han trobat les persones idònies per gestionar la política cinematogràfica o potser perquè els consellers del ram han preferit destinar més recursos a d’altres camps de la cultura, veient el complicades que son les relacions del trinomi producció-distribució-exhibició, tot i que cada una d’elles depèn i no pot existir sense les altres dues. Potser, també, per altres raons desconegudes.

Ara sembla que el problema es vol encarar, ja no des d’una conselleria sinó que és prioritat de la pròpia presidència del govern català amb el suport del conseller de cultura i aquesta ja és, per se, una molt bona noticia.

Una activitat que a Catalunya dóna treball a més de 11.500 persones i que genera un volum de negoci de més de 1.700 milions d’euros anuals (7 cops més que tot el pressupost del departament de cultura), ha de ser prioritari per qualsevol govern i el català no podia ser-ne una excepció.

Així doncs el proper mes de setembre, arrenca el Pacte Nacional de l’Audiovisual sota el comandament de Jordi del Rio, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la direcció de Santi Lapeira, president del Col·legi de directors de cinema de Catalunya, a fi d’avaluar les fuites, els desitjos i les mancances del sector, segons les pròpies paraules del director general.

Esperem, doncs, molt d’aquesta iniciativa.

19.8.2016